Cicle ‘Memòries de la Guerra Civil’ a la Filmoteca

Del 5 al 29 de juliol
Taula rodona ‘La guerra civil, encara?’
Dijous, 14 de juliol a les 19.30 h

Filmoteca de Catalunya
Avda. Sarrià, 33
Barcelona
Amb ocasió del 75è aniversari de l’inici de la guerra civil, la Filmoteca de Catalunya ha programat un cicle que recorda el paper decisiu que el cinema hi jugà com a testimoni i registre dels esdeveniments. La primera part tindrà lloc al juliol. La segona, a la tardor, aprofundirà en alguns aspectes en estreta sintonia amb l’exposició Imatges confrontades que la Filmoteca inaugurarà a la nova seu del Raval.
Al juliol hi ha programades vint sessions i més de 40 pel·lícules, curtmetratges i documentals. S’hi projectaran, entre d’altres, La vieja memoria (Jaime Camino, 1977), Tres llancers bengalins (Henry Hathaway, 1934), Soy un fugitivo (Mervyn LeRoy, 1932), Obiettivo: Barcellona (Xavier Juncosa, 1998), Mirant el cel (Jesús Garay, 2008), Libertarias (Vicente Aranda, 1996) i Espoir (André Malraux, 1938).

El 14 de juliol tindrà lloc, amb el suport del Memorial Democràtic, la sisena sessió del cicle, sota el títol ‘La guerra civil, encara?’. Hi haurà una taula rodona amb la participació dels historiadors Angela Jackson, Julián Casanova, Borja de Riquer i Josep M. Solé i Sabaté. Alguns dels curtmetratges que es projectaran són Commemoració a un any de la mort de Durruti (CNT, 1937), Noticiario español núm. 1, la primera noticia. Frente de Madrid – Ciudad Universitaria (Departamento Nacional de Cinematografía, 1938) i Noticiari nacional. Espanya al dia (Generalitat de Catalunya/Laya Films, 1938).
Més informació

Diumenge, 24 de juliol, a les 12 h
Aeròdrom de Santa Margarida i els Monjos
Parc de la Memòria
Camí del Fondo, s/n
Santa Margarida i els Monjos

El Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria (CIARGA) està concebut com el referent a Catalunya per conèixer el paper de l’aviació durant la guerra civil espanyola. El Parc de la Memòria de Santa Margarida i els Monjos, on està situat, va ser un aeròdrom militar que, a partir de 1937, va esdevenir base d’operacions de l’aviació republicana durant la guerra civil.

La inauguració del CIARGA, coincidint amb la festa major de Santa Margarida i Els Monjos, dotarà el Penedès d’un museu sobre els aeròdroms militars que explica, entre altres aspectes, el desenvolupament de l’aviació durant la guerra, la rellevància de l’aviació estrangera i com era la guerra aèria tant al front com a la reraguarda. El de Santa Margarida i els Monjos va ser el primer dels quatre aeròdroms que es van construir al Penedès, coneguts com El vesper de la Gloriosa. Tant el centre d’interpretació, integrat dins d’un hangar reconstruït, com els diferents espais del Parc de la Memòria, que inclouen un refugi antiaeri entre vinyes, s’integraran a una ruta més àmplia pels quatre aeròdroms del vesper de la Gloriosa.

Del 28 de juny al 25 de setembre
Museu d’Història de Catalunya
Pl. Pau Vila, s/n
Barcelona

El 29 de setembre de 1935 naixia a Barcelona, com a resultat de la fusió entre el Bloc Obrer i Camperol i l’Esquerra Comunista, el Partit Obrer d’Unificació Marxista, que volia ser un referent de l’esquerra marxista i revolucionària a l’Estat espanyol.

L’exposició Poum! 75 anys d’història fa un repàs als seus orígens, al paper que va desenvolupar durant la guerra civil i a la persecució a què fou sotmès, que inclou l’assassinat del seu líder, Andreu Nin, a mans de l’estalinisme, i la posterior clandestinitat diàspora i exili. La mostra també tracta els anys de resistència contra el franquisme fins a la desaparició del POUM i la creació, ja en democràcia, de la Fundació Andreu Nin.

Comissariada per l’historiador Pelai Pagès, organitzada per la Fundació Andreu Nin i inaugurada al Museu d’Història de Catalunya amb voluntat de ser itinerant, l’exposició està dividida en diferents àmbits. Inclou una explicació de les tradicions polítiques (marxisme, anarcosindicalisme i nacionalisme radical) que van confluir al POUM, l’anàlisi de la seva actuació a la Generalitat i el seu paper en la revolució i la guerra civil, així com el repàs a la repressió soferta per part de l’estalinisme i el franquisme. Aborda també la figura dels principals dirigents del POUM i el treball per mantenir viva la seva memòria des de la transició.

La mostra inclou dos audiovisuals sobre la memòria de les dones poumistes i el testimoni del seu darrer secretari general, Wilebaldo Solano, desaparegut el 2010. Així mateix, s’exposen originals de documents com cartes de Nin, premsa de partit i octavetes dels anys 30 i 40 i un dels pocs exemplars que es coneixen de la primera edició en anglès del llibre de George Orwell Homenatge a Catalunya.

Dilluns, 25 de juliol, a les 10.30 h
Cota 705
Serra de Pàndols
Des de 1989, L’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 celebra, cada 25 de juliol, un homenatge als morts durant la Batalla de l’Ebre al Monument a la Pau, situat a la cota 705 de la Serra de Pàndols. En l’acte d’aquest any, a les 12.15 h es realitzarà una missa oficiada pel rector de Gandesa i el biberó Josep M. Llaurador, que anirà seguida de l’ofrena floral al Monument per la Pau. A les 13.15 h sobrevolarà l’indret un reactor F18 de l’Exèrcit de l’Aire. Més tard tindrà lloc un dinar de germanor. A la tarda, els participants visitaran el centre d’interpretació Les veus del front del Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (Comebe), a Pinell de Brai.

De l’11 al 31 de juliol
Inauguració: 11 de juliol (hora pendent de confirmació)
Centre d’Interpretació del Patrimoni de la Guerra Civil “Ermengol Piró”
C. Major, 19
Alcoletge

Fins al 30 d’octubre
Museu de la Pau de Guernika
Foru Plaza, 1
Guernika
La mostra, produïda pel Memorial Democràtic, explica amb fotografies la història de la Maternitat d’Elna. La immensa majoria d’exiliats republicans van ser internats per l’Estat francès en els oficialment denominats camps d’acolliment. Es tractava de veritables camps de concentració sense cap condició sanitària. L’índex de mortaldat en parts als camps era de gairebé el 95%. Davant d’aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa, va organitzar una maternitat en una residència campestre abandonada de la vila rossellonesa d’Elna. Allà atenia les parteres procedents dels camps i dels seus fills. Entre el 1939 i el 1944, hi van néixer 597 infants, la major part fills d’exiliades procedents de Catalunya.
La mostra es podrà visitar també a l’agost a Vila-Seca. Una altra producció de la mateixa exposició, traduïda a l’euskera, viatja al Museu de la Pau de Guernika, on s’hi estarà més de quatre mesos.

Fins al 20 de novembre
Espai Memòries – Museu Comarcal de Manresa
Via Sant Ignasi, 40
Manresa
L’Espai Memòries de Manresa proposa una mostra sobre els plantejaments pedagògics que han tingut lloc durant el segle XX. La recerca i anàlisi sobre les escoles i els diferents models d’ensenyament, corresponents als diferents models polítics i socials, han estat les línies de treball de diferents projectes de creació artística i investigació amb un important component de treball participatiu obert a tothom. Aprendre a l’escola incorpora materials d’investigació i recerca (objectes, documents i bibliografia), testimonis orals, l’audiovisual L’herència i el joc de rol Manresa Campus de Batalla. L’exposició, organitzada pel Museu Comarcal de Manresa i l’Ajuntament de Manresa, compta amb el suport del Memorial Democràtic i ha estat comissariada per Oriol Fontdevila i Agnès Torras.

Exposició ‘Cinema en temps de guerra, exili i repressió’
Del 2 al 28 de juliol
Gran Via de les Corts Catalanes, 585
Barcelona

Curs d’estiu de la UB ‘La guerra civil espanyola al cinema’
Del 4 al 8 de juliol
Edifici històric de la Universitat de Barcelona
Gran Via, 587
Barcelona
Inscripcions: Tel. 93 403 58 80, c/e juliols@ub.edu

Catalunya va viure entre 1936 i 1975 quasi quatre dècades de convulsió que van afectar diversos àmbits del país, entre ells el cinema. Els visitants de l’exposició podran veure fotografies, cartells, cartes, carnets de premsa, programes de mà i altres objectes, així com documentació oficial de l’època. L’exposició, comissariada per Josep M. Caparrós i Magí Crusells, ha estat iniciativa del Centre d’Investigacions Film-Història, del departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, amb el suport del Memorial Democràtic.
La mostra, itinerant, torna a la ciutat de Barcelona en el marc del curs d’estiu de la UB La guerra civil espanyola al cinema, que tindrà lloc del 2 al 28 de juliol.
Organitzat per la UB amb el suport del Memorial Democràtic, el curs La guerra civil espanyola al cinema inclou la projecció i el cinefòrum de Aurora de esperanza (1937), d’Antonio Sau (ponent: Josep Maria Caparrós), La doble vida del faquir (2005), d’Elisabet Cabeza i Esteve Riambau (ponent: Esteve Riambau), Companys, procés a Catalunya (1979), de Josep Maria Forn (ponent: Josep Maria Forn) i Hollywood contra Franco (2008), d’Oriol Porta (ponent: Oriol Porta).
Programa

Del 5 al 8 de juliol
Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona
Campus de Bellaterra
Pati Manning
Montealegre, 30
Barcelona

El juliol de 2011 es compleixen 75 anys de l’inici de la guerra civil. Per a Espanya va significar la ruptura brutal d’una transformació democràtica; per a Europa, fou el primer episodi de la confrontació bèl·lica que es generalitzaria el 1939. El Grup d’Estudis sobre la República i la Democràcia (GERD) de la Universitat Autònoma de Barcelona organitza el congrés internacional La guerra d’Espanya dins la guerra civil europea. Amb inauguració al campus de la UAB a Bellaterra i sessions posteriors al Pati Manning de Barcelona, prop de 30 ponents procedents d’universitats de l’Estat espanyol i d’Europa participen en un congrés que examina diversos aspectes del conflicte.

Dimecres, 6 de juliol
Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa
Sant Ignasi, 36
Manresa
Inscripció gratuïta: c/e espaimemories@ajmanresa.com.

La jornada, adreçada a professors i educadors, té com a objectiu treballar des de la perspectiva de la investigació històrica i la pràctica artística. La intersecció dels dos àmbits obre un ampli ventall de possibilitats per desenvolupar projectes experimentals a les aules. La jornada presentarà algunes experiències en aquest sentit.

Ha estat organitzada pel Centre de Recursos Pedagògics del Bages, l’Ajuntament de Manresa i el Museu Comarcal de Manresa amb el suport del Memorial Democràtic i l’Arxiu Comarcal del Bages.

Programa

Del 12 al 15 de juliol
IES Joan Brudieu
Bisbe Navarri, 27
la Seu d’Urgell

Els Pirineus van tenir un protagonisme important durant la guerra civil i la segona guerra mundial. El curs, organitzat per la Universitat de Lleida, proposa un recorregut per aquest període i una aproximació als diferents projectes de recuperació del patrimoni memorial d’aquells anys, que darrerament han posat en marxa alguns ens locals amb el suport del Memorial Democràtic. Anirà a càrrec de Josep Calvet (Memorial Democràtic), Josep Clara (Universitat de Girona), Jordi Font (Museu Memorial de l’Exili), Pablo de la Fuente (historiador), Manuel Gimeno (historiador), Jordi Guixé (Memorial Democràtic), Conxita Mir (UdL), Assumpta Pascual  (Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà), Javier Rodrigo (Universitat Autònoma de Barcelona), Noemí Riudor (historiadora), Ferran Sánchez (historiador) i Antoni Segura (Universitat de Barcelona).

Més informació

Dimecres, 13 de juliol
De 9 h a 11 h (places exhaurides)

Projecció del documental ‘La canallada de Sant Felip Neri’
Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna-URL
Valldonzella, 23
Barcelona
Escenaris de la guerra civil a Barcelona és una activitat organitzada pel Memorial Democràtic en el marc de les activitats d’estiu de la Universitat Ramon Llull. Consisteix en la projecció del documental La canallada de Sant Felip Neri, de Pablo Tulián i Nicolás Escobar, produït pel Memorial Democràtic, que es passarà a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, seguit d’una ruta guiada pels escenaris de l’inici de la guerra civil a la capital catalana.

La visita comença a la plaça Universitat i passa per la plaça de Catalunya, dos dels escenaris dels enfrontaments del 19 de juliol de 1936 entre els militars sollevats i les forces obreres, amb el suport dels guàrdies d’assalt. Per reviure els bombardejos i el que van significar es visita també la plaça Nova, davant de la Catedral, i l’església de Sant Felip Neri, on van morir 42 nens en ensorrar-se la sagristia per efecte de les bombes. La ruta es clou a la plaça de Sant Jaume.

De l’1 de juliol al 28 d’agost
Dijous, de 17.30 h a 20 h

Parc Dalmau

Calella

Visites concertades per a grups: Museu Arxiu de Calella (tel. 937 695 102)

Calella va patir dos bombardejos aeris durant la guerra civil. El primer es va produir el 4 d’abril de 1937, quan un avió trimotor provinent de Mallorca va bombardejar la fàbrica Llobet-Guri. Més greu va ser el bombardeig del 24 de novembre de 1938: quatre bombes van causar tres morts, diversos ferits i importants danys en habitatges.

És en aquest context que cal entendre la construcció de tres refugis antiaeris a la Calella de la guerra civil: el del Roser, el del Parc Dalmau i el de la Granja. El refugi del Parc Dalmau, recuperat dins de la Xarxa d’Espais de Memòria com un vestigi representatiu de la resistència civil als bombardejos que es van produir a Catalunya, es pot visitar durant tot l’estiu amb visites concertades al Museu Arxiu de Calella. L’espai té una galeria principal de 66 metres de llargada per dos metres d’alçada i dos d’amplada, i disposa també de galeries transversals de més de 20 metres de llargada cadascuna.

Can Riera, espai de memòria de l’Hospitalet, està dedicat als moviments ciutadans que van sorgir al municipi i que van contribuir a la lluita pels valors democràtics i per la justícia social en el context del tardofranquisme.

Programa d’activitats per al mes de juliol

Visita guiada als espais de memòria de Barcelona i el seu entorn
Dissabte, 2 de juliol
Sortida: monument Pont de la Llibertat (av. del Carrilet amb rambla de la Marina) a les 8.00 h, i retorn a les 14.30 h.
Preu: 8 euros

Can Riera proposa un recorregut per les bateries del Turó de la Rovira, on es conserven els emplaçaments de la defensa antiaèria republicana i els vestigis del barraquisme posterior. Posteriorment es visitarà el refugi antiaeri de la plaça del Diamant, al barri barceloní de Gràcia. El recorregut es clourà a Sant Adrià de Besòs. Els visitants coneixeran el refugi antiaeri de la placeta de Francesc Macià i, al Museu de la Immigració, un dels vagons del tren BB-8000, conegut com El Sevillano, que entre els anys 40 i 70 va portar a Catalunya milions d’andalusos que cercaven  noves oportunitats.

Ruta de L’Hospitalet antifranquista (el Centre i Sant Josep)
Diumenge, 17 de juliol
Sortida: Museu de L’Hospitalet. L’Harmonia. Espai d’art (pça Josep Bordonau i Balaguer, 6) a les 11 h
Assistència gratuïta prèvia inscripció.

Inscripcions a les activitats:
Museu de l’Hospitalet. Tel: 933 381 3 96
Can Riera. Tel.  93 4 032 997
cultura.memoria@l-h.cat

Refugi antiaeri de l’estació
Dissabte, 9 de juliol, a les 12 h
Dissabte, 13 d’agost, a les 12 h
Aeròdrom de Rosanes
Diumenge, 10 de juliol, a les 18 h
Diumenge, 14 d’agost, a les 18  h (visita guiada en bicicleta)
Visita al Centre de Visitants de la Garriga: Entrada lliure
Visites guiades i espais visitable. Individual: 5€ Reduïda: 3€ .Menors de 8 anys: gratuïta
Ubicat al costat de l’estació de tren, el refugi antiaeri de l’estació de la Garriga és el primer refugi museïtzat de Catalunya. Es tracta d’un refugi excepcionalment ben conservat, excavat directament a la roca granítica, amb més de 110 metres de galeries. Va ser construït pels veïns de la Garriga el 1938 i va servir per a protegir la població dels atacs aeris, especialment durant els bombardejos de 29 de gener de 1939.
El contrapunt a la visita del refugi de la Garriga és la visita, al mateix municipi, del camp d’aviació de Rosanes, que va ser construït a principis dels anys 30 del segle XX per un empresari argentí establert a Barcelona. El 1934 es va convertir en el model de la xarxa d’aeròdroms civils de la Generalitat. Finalment, no es va poder construir cap d’aquests aeròdroms, i el de Rosanes és l’únic que ha perviscut fins avui. L’any 1937, el govern republicà va decidir ampliar-lo i convertir-lo en aeròdrom de guerra.

Fins el 10 de juliol
Mume
Secció ‘Art i memòria. Propostes artístiques contemporànies’
Major, 43
La Jonquera

El vídeo F de Frontera (2007. 34′, color + so), de l’artista Jordi Mitjà, va ser realitzat a Ixmiquilpan (Mèxic), on la comunitat indígena Hñahñú organitza i realitza un fals creuament nocturn de frontera com a recurs de supervivència. Es tracta d’una representació que els serveix com a reclam turístic per tal de potenciar el parc natural que gestionen i aturar, en la mesura del possible, la immigració cap als Estats Units.
La secció ‘Art i memòria. Propostes artístiques contemporànies’, situada al vestíbul del Mume, mostra propostes artístiques contemporànies que tenen com eix del seu treball les relacions entre l’art i la memòria -individual i col·lectiva- associada a fets històrics i polítics.

Dissabte, 9 de juliol, a les 11 h
Major, 43
La Jonquera

Joventut Perduda. De Cadaqués a l’exili. El retorn. L’Espanya de Franco (Curbet Edicions), de Firmo Ferrer, és una obra autobiogràfica que parla d’aquells nens i nenes que el 1936 complien 15 anys i un bon dia, en sortir de l’escola, es van trobar una guerra civil.

L’autor va nèixer a Cadaqués al 1921 i es va exiliar el 1939. És també autor de La història d’en Justí, Coses de Cadaqués, Cadaqués des de l’Arxiu, Topònims de Cadaqués, Contraban a Portlligat, Cadaqués i jo i El General de Cadaqués.